Nota de Premsa Jornada “Infraestructures i equipaments: un nou model de gestió”

  • Escrit per Josep Manel Marí
  • Publicat a Destaquem
  • Hits: 649

Experts del sector públic, empresarial i acadèmic debaten sobre el nou model de gestió de l’obra pública, les infraestructures i els equipaments

Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat,

acull “de manera favorable” la creació d’un

consell d’infraestructures

  • Inversió recurrent del 2,2, - 2,3 % del PIB català
  • Priorització de les obres “a demanda”
  • Creació d’un consell assessor de les infraestructures
  • Acabar amb les baixes temeràries i els riscos

A llarg del matí d’avui s’ha celebrat a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (ETSECCP) de l’UPC la jornada de treball “Infraestructures i equipaments: un nou model de gestió”, organitzada per la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) amb el suport d’Asinca, Cercle d’Infraestructures, Foment del Treball Nacional i la pròpia Escola. En el decurs de la jornada, representats de les administracions públiques (estatal, autonòmica i local), del sector empresarial, del món acadèmic i experts, han exposat les seves propostes i han debatut sobre el necessari canvi de paradigma per al sector econòmic de l’obra pública, les infraestructures i els equipaments. Després de cinc hores de debat, les principals conclusions han estat les següents:

Avançar cap a una política d’inversió pública basada en una licitació recurrent per part de les administracions públiques indexat en un percentatge del PIB català, i amb una planificació a mig i llarg termini (10-15 anys), que permeti el creixement ordenat i constant del país, en línia amb la resta de països de l’entorn, i que permeti a les empreses planificar el seu creixement i desenvolupament. La inversió, entre els tres nivells d’administració presents a Catalunya, hauria d’estar a l’entorn dels 4.750 – 5.000 milions d’euros anuals, la qual cosa equival al voltant del 2,2 – 2,3 % del PIB, prenent com a model els països europeus de referència.

Prioritzar les infraestructures en funció de la seva demanda. Això vol dir que la planificació s’hauria de fer en funció d’un exhaustiu anàlisi de la relació cost-benefici. En paraules del President de la CCOC, Joaquim Llansó, “cal prioritzar les infraestructures en funció de la seva demanda, que s’avaluarà mitjançant una anàlisi cost-benefici que tingui en compte el seu retorn econòmic i social, atenent, no només el període de construcció, si no tota la seva vida útil”.

La selecció de les prioritats en les obres, les hauria d’efectuar un organisme independent, integrat de forma paritària per experts provinents del sector públic i del sector privat amb una reconeguda experiència i trajectòria en el sector, els quals analitzarien les diferents propostes d’infraestructures en funció del seu benefici econòmic i social i emetrien un dictamen de prioritats. Actualment ja es disposen de diferents tècniques i metodologies que permeten dur a termes aquesta avaluació dels projectes. Aquesta proposta de creació d’un consell d’avaluació de les infraestructures ha estat acollit favorablement pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Promoure un canvi de cultura del sector a través d’un nou model de gestió, que té com a eixos bàsics més inversió en els projectes, amb la qual cosa es guanyaria en eficiència i qualitat de les obres; i en la reducció dels riscos a les ofertes. En aquest sentit, el Secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez Pomar, ha reconegut que “des del Ministeri hem detectat un problema pel que fa a les baixes i en som conscients, hem de treballar per donar-li la volta, les baixes sota cost no permeten que les empreses siguin rendibles”.

La jornada també ha servit per recordar el document CAT100, elaborat conjuntament per la CCOC i Foment del Treball, en el qual es ressenyen cent infraestructures bàsiques encara pendents a Catalunya, entre les que destaquen el corredor mediterrani, la xarxa ferroviària de rodalies (sobretot el seu manteniment i actualització), el desdoblament integral de la A2 o el Quart Cinturó.

Una representació significativa del sector i les administracions

La jornada ha acollit a una àmplia representació del sector professionals de l’obra pública, les infraestructures i equipaments, interessats en conèixer els continguts bàsics de la proposta de la CCOC sobre el nou model de gestió; així mateix, tampoc han faltat representants de les administracions públiques.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec de Joaquim Llansó, president de la CCOC, i de Pedro Díez Mejía, director de l’ETSECCP; tot seguit ha pres la paraula Julio Gómez Pomar, Secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge en representació del Ministeri de Foment. Posteriorment, per centrar el tema del debat, el Director del Departament d’Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, ha presentat la ponència “La situació actual. Un model esgotat?”

El contingut de la jornada s’ha estructurat entorn a dos grans eixos:

  1. “Per un nou model de gestió”, amb ponències de Julio de Ramón-Laca (CCOC) sobre “La gestió de les infraestructures”; Josep Túnica (ASINCA) ha parlat de “La gestió dels projectes”; i Antonio Aguado (ETSECCP) que ha explicat les “Noves tècniques d’avaluació”.   
  2. “El futur de la política d’infraestructures”, que ha recollit la visió del sector privat, del públic, i dels experts amb intervencions d’Anna Bonet (Abertis Autopistes d’Espanya); Ricard Font Hereu (Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya); Janet Sanz (Tinent d’Alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona); i Pere Macias (Cercle d’Infraestructures).

A la cloenda ha intervingut novament el president de la CCOC, Joaquim Llansó , fent un resum de les propostes aportades, i Josep Rull Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el qual ha banda de saludar positivament la formació del Consell d’Avaluació de les Infraestructures també ha volgut destacar que “no es tracta que el PIB creixi per les infraestructures sinó per l’activitat que aquestes generen”, al mateix temps que afirma que el nou model “no s’ha de centrar només en l’obra nova, sinó també en la rehabilitació”.

Les conseqüències d’una llarga crisi

El sector de la construcció, l’obra pública, els equipaments i les infraestructures és el que més ha patit, i pateix encara, els efectes de la llarga crisi econòmica. En aquest sentit, entre 2008 i 2015 el volum de licitació pública es va reduir en un 87%, i ni les dades reals de primer semestre de 2016 ni les previsions per a 2017 conviden a ser optimistes. En aquest període el 45% de la reducció del dèficit públic de l’Estat espanyol ha estat a costa de la inversió en infraestructures i equipaments, arribant a mínims històrics. Aquesta caiguda de la inversió pública a nivell espanyol ha representat que només a Catalunya hagin desaparegut el 54% de les empreses i uns 250.000 llocs de treball. En la seva intervenció, Salvador Guillermo, director del Departament d’Economia de Foment del Treball Nacional, ha volgut destacar que en el període 2008-14 a la Unió Europa s’han perdut 5,5 milions de llocs de treball, dels quals 3,1 milions a Espanya, la qual cosa suposa que el 56% europeu; d’aquests, el 53,2% estan vinculats al sector de la construcció.

Des del sector es reclama un major esforç inversor a les administracions, ja que és un dels que creen més ocupació. Es calcula que per cada milió d’euros invertit es creen, de mitjana, uns 25 llocs de treball, que poden arribar a pics màxims de 55 llocs de treball en obres de rehabilitació, una activitat aquesta, la de manteniment i rehabilitació d’infraestructures, que sovint ha estat oblidada.

La Cambra de Contractistes

La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya és una organització empresarial, que agrupa de manera voluntària a les empreses constructores amb activitat a Catalunya i que habitualment contracten amb organismes públics.

La Cambra de Contractistes està integrada per 75 empreses de tot tipus, grans, petites i mitjanes, generalistes i especialitzades. Un 48 % del total dels socis el constitueixen empreses petites, un 36 % són empreses mitjanes i un 16 % són empreses grans.

Aquestes empreses van executar l'any 2015 el 75%, en volum, de les obres promogudes pel sector públic a Catalunya. Per administracions,  aquestes foren adjudicatàries del 91% de les obres de l’Administració Central, el 80% de les de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el 66% de les de l’Administració Local. Tot això comporta que les empreses associades suposin, aproximadament, el 55% del total de la construcció catalana. Aquest important pes de la Cambra de Contractistes, en funció del que aporten llurs socis, la converteix en interlocutor privilegiat i portaveu autoritzat en la defensa dels interessos col·lectius del sector.

Barcelona, 16 de novembre de 2016

 Nou Model de Gestió Inf 1 Nou Model de Gestió Inf 2

Nou Model de Gestió Inf 3 Nou Model de Gestió Inf 4

Nou Model de Gestió Inf 5

Log in

fb iconLog in with Facebook