"Nou model de gestió", La Vanguardia 16-11-2016

  • Escrit per Josep Manel Marí
  • Publicat a Destaquem
  • Hits: 429

La Vanguardia 16-11-2016

Joaquim Llansó, President de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya

Des que va començar la crisi, el sector de la construcció, que inclou l'obra pública, ha perdut, només a Catalunya, 250.000 llocs de treball directes i el 54% de les empreses. Des de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) creiem que qualsevol impuls sectorial a l'obra pública, que és un sector estratègic per a l'economia catalana com a proveïdor d'infraestructures i equipaments essencials, s'ha d'efectuar d'acord amb un nou model de gestió.

L'obra pública és inversió econòmica i social. Construir un hospital, una llar d'infants, una escola o una llar d'avis... és inversió en benestar. Per cada milió d'euros invertit en el sector, es creen de mitjana 25 llocs de treball, que poden arribar als 55 en obres de rehabilitació. Així mateix, construir el corredor mediterrani ferroviari o una depuradora, per exemple, a més dels esmentats beneficis quant a ocupació, també proporcionen competitivitat a les empreses i millores en el medi ambient.

Per proveir aquestes infraestructures necessàries cal que la licitació oficial d'obres sigui estable i sostinguda en el temps, evitant els grans pics i davallades dels darrers anys (una caiguda del 87% entre el 2008 i el 2015). Des de la CCOC proposem que es relacioni amb un percentatge del PIB català que, tenint en compte els països europeus de referència, podríem situar a l'entorn del 2,2-2,3%, és a dir, entre 4.750 i 5.000 milions d'euros l'any a Catalunya. Al mateix temps, cal planificar les infraestructures bàsiques a 10-15 anys vista amb criteris tècnics, de manera que, gràcies a un ritme regular de licitació, amb independència dels cicles electorals, s'afavoreixi un creixement sostingut del sector i de les empreses i la creació d'ocupació estable i de qualitat. El canvi també suposa revisar el sistema de licitacions per simplificar els procediments de contractació del sector públic i evitar la dispersió de criteris entre les diferents administracions. Però, sobretot, cal defugir les ofertes temeràries que suposen alts riscos, tant per part dels licitadors com de les empreses, establint mecanismes que permetin determinar quina és la proposta més avantatjosa, és a dir, la millor relació qualitat preu. El procés de canvi s'ha de completar creant un Consell Assessor de les Infraestructures format per deu experts de reconeguda trajectòria i prestigi, embrió de la futura Agència d'Infraestructures de Catalunya, en la qual estigui representada la societat civil i les administracions, que tingui per objectiu, entre d'altres, seleccionar, avaluar i prioritzar les actuacions segons el seu retorn econòmic, social i ambiental. Amb la suma de voluntats i esforços assolirem aquest canvi tan necessari i inajornable per al país.

Log in

fb iconLog in with Facebook