cabecera noticias

NdP: Informe de Licitació d’Obres i Serveis Catalunya 2n trimestre 2019

Informe de Licitació d’Obres i Serveis Catalunya 2n trimestre 2019

Enllaç a l'informe complert.

  • Repunt de la licitació oficial d’obres, tot i que encara se situa en volums molt inferiors a la mitjana històrica.
  • El baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”.
  • La CCOC insisteix a recordar que la inversió pública ha d’ésser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi.

La licitació oficial d’obres a Catalunya ha augmentat, entre gener i juny del 2019, el 39% respecte el mateix període de l’any passat, amb un import de 970 milions d’euros, havent augmentat en tots els nivell d’administració, malgrat que, tant l’Administració General de l’Estat com la Generalitat, tenen els pressupostos prorrogats. Les administracions locals, per altra banda,  després de les eleccions, acostumen a entrar en una marcada fase de desacceleració de la licitació d’obres, que ja es detecta,  respecte el segon semestre del 2018, amb una caiguda del 22% (Adm. Local 2n sem 2018: 630 milions d’euros, 1r sem 2019: 494 milions d’euros).

L’import dels concursos, que ha assolit 510 milions d’euros el segon trimestre del 2019, és molt inferior a la mitjana dels darrers vint anys, que és d’uns 940 milions d’euros trimestrals (3.750 milions anuals, a preus constants). Per això, el baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”, fet que també produeix una pèrdua neta d’estoc de capital a causa de la depreciació.

L’Administració Local, que ha augmentat el volum en un 14%, de gener a juny,  respecte el mateix període del 2018 (però una caiguda del 22% respecte el 2n semestre del 2018), és encara el nivell administratiu més actiu, amb un 51% sobre el total licitat, havent publicat anuncis de sol·licitud d’ofertes per un import de 494 milions d’euros. Malgrat el bon comportament en el primer semestre, la sèrie històrica ens indica que, un cop s’han celebrat eleccions municipals, la contractació d’obres disminueix molt significativament.

L’Administració General de l’Estat (AGE) ha augmentat la licitació, de gener a juny,  un 118% respecte el mateix període de l’any passat. Limport ha estat de 234 milions d’euros, el 24% del total, incloent-hi organismes amb ingressos d’explotació propis, en gran part sufragats pel pagament dels usuaris, com per exemple, AENA-ENAIRE, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe o Correus. Malgrat l’impuls de la licitació de l’Administració General de l’Estat a Catalunya durant el primer semestre de l’any, que partia, però, de valors molt baixos, aquesta encara és molt inferior a la mitjana històrica i totalment insuficient per la competitivitat de l’economia catalana i el benestar dels seus habitants, doncs les infraestructures de la seva competència són totes de caràcter estratègic per al desenvolupament.

Finalment, la Generalitat ha augmentat la licitació un 56% en relació al mateix primer semestre del 2018, essent el valor dels concursos de 242 milions d’euros, el 25% del total.

Per altra banda, la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha assolit el primer semestre de l’any 2019 uns 606 milions d’euros, que representa un increment substancial respecte el mateix període de l’any 2018, del 106%, gràcies a l’activitat del l’Administració General de l’Estat i de la Generalitat, que compensa la caiguda del 13% dels ens locals.

La CCOC reitera la necessitat que les infraestructures es planifiquin a mig-llarg termini (10-15 anys), independentment dels períodes electorals, en funció de la seva demanda, i que siguin prèviament avaluades segons criteris de cost benefici que n’assegurin la seva sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

La CCOC també insisteix en recordar que la inversió pública ha d’ésser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi, i que la licitació mínima regular i recurrent de totes les administracions que requereix Catalunya per satisfer les seves necessitats en infraestructures econòmiques i socials[1], presents i futures, hauria de ser, aproximadament, del 2,2% del PIB (uns 5.000 milions anuals).

Barcelona, 9 de juliol del 2019

Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya

 

[1] Les infraestructures les podem dividir en econòmiques o directament productives (per exemple, les de transport, serveis públics, serveis de telecomunicacions o la gestió del sòl), que afecten directament el procés productiu i la productivitat dels factors, i les infraestructures socials (com les educatives, sanitàries, centres assistencials i culturals, edificis i equipaments emprats per l’administració), que només participen indirectament en la producció a partir dels serveis que ofereixen a la població.

Log in

feedback
x