cabecera noticias

Francesc Boixadós, President de la Cambra, al monogràfic de El Periódico "Catalunya Construeix"

INVERTIR EN CONSTRUCCIÓ PER SORTIR DE LA CRISI ECONÒMICA

Francesc Boixadós PRESIDENT DE LA CAMBRA OFICIAL DE CONTRACTISTES D’OBRES

El sector de la construcció a Catalunya està en una situació molt crítica, la més crítica de la seva història recent. És per això que, aprofitant la celebració dels 20 anys de Catalunya Construeix, volem deixar-ho patent. Des del 2007 al 2013, la licitació pública ha disminuït un 85% i s’han perdut més de 270.000 llocs de treball. Si continua la baixa contractació del 2013, en els dos pròxims anys es perdran 50.000 llocs de treball més i el sector pot convertir-se en residual. En aquest cas, serà totalment impossible que es redueixi la insuportable xifra d’atur de Catalunya, ja que gairebé un 40% dels aturats actuals provenen del sector de la construcció.

Cal assenyalar que la construcció és una activitat intensiva en mà d’obra, potser la que més: 16 llocs de treball creats per milió invertit en obra pública i 56 llocs en el cas de rehabilitació, multiplicador de la producció d’1,74, multiplicador del VAB de 0,75 i retorn fiscal del 0,62%. Però, quan es produeixi la reactivació econòmica de veritat, les noves vetes de mercat que es desenvolupin no podran absorbir una mà d’obra amb una formació que, excepte una minoria, no té res a veure amb allò que se’ls demanarà. Només el sector de la construcció pot ocupar la majoria d’aquests treballadors.

REDUIR L’ATUR. La CCOC, organització empresarial que agrupa de forma voluntària les empreses constructores amb activitat a Catalunya, no vol en cap cas construir per construir, més aviat al contrari, només vol construir aquelles obres que tenen un altíssim retorn econòmic o social i que són capitals per ajudar a sortir de la crisi i reduir, dràsticament, la xifra d’atur, cosa que no s’aconseguirà sense el sector de la construcció. I a Catalunya hi ha moltes obres pendents (dels 14.500 quilòmetres de vies d’alta capacitat existents a Espanya, només el 8,4% són aquí i les lliures de peatge representen un irrisori 5,5% del total estatal).

Tothom té al cap els noms d’aquelles obres que, una vegada acabades, o no s’han arribat a estrenar o s’han hagut de tancar al cap de poc temps. Volem deixar patent que les empreses de la CCOC construïm aquelles obres que les diferents administracions i poders polítics liciten i, en cap cas, tenim cap tipus d’intervenció en la presa de decisions. Tot i així, la nova junta de la CCOC que des de fa poc presideixo se sent cridada a intervenir en aquest sentit, oferint a les administracions el seu punt de vista sobre la prelació en la licitació de les infraestructures.

Parlem d'infraestructures amb un altíssim retorn econòmic i social que, per un altre costat, són fàcils de determinar mitjançant les ràtios comunament acceptades pels tècnics (com convertir en autovia una carretera quan supera els 15.000 vehicles al dia, construir variants quan superen els 4.000 vehicles al dia, procurar un nombre de llits hospitalaris per cada 100.000 habitants, el tractament de litres d’aigua per habitant i dia, etcètera).

Aquestes ràtios, no obstant, no es tenen en compte quan la decisió sobre les infraestructures a construir es porta a terme a partir de criteris únicament polítics i no tecnicoeconòmics. Quan es converteixen en autovies aquelles carreteres que estan molt lluny dels 15.000 vehicles i no en aquelles que superen àmpliament la xifra, es produeix un malversament d’inversions. En el primer cas, perquè no són necessàries i en el segon, perquè es frena el desenvolupament. Del total d’inversions de l’Estat a Catalunya, el Ministeri de Foment és responsable de gairebé el 85%. Així doncs, en aquests moments, la baixa inversió ministerial es converteix en una cosa determinant.

DÈFICIT CATALÀ. La ministra Ana Pastor va reconèixer el febrer del 2012 que el seu departament té 5.748,5 milions d’euros pendents en infraestructures rellevants a Catalunya i, d’aquests, 3.648 milions corresponen a Rodalies. S’hauria de pensar que, en vista de les seves declaracions, existeix la voluntat de recuperar aquest gran dèficit d’inversió en els pròxims anys. En aquests moments de crisi econòmica, el Ministeri de Foment disposa de menys recursos, però fins i tot el repartiment d’aquests minvats pressupostos perjudica a Catalunya, ja que els aproximadament 1.000 milions d’inversió d’aquest any no cobreixen ni el pes demogràfic ni de bon tros el pes del PIB, cosa que, lluny de disminuir el dèficit reconegut, no fa més que incrementar-lo.

A Catalunya tenim moltes mostres de carreteres de l’Estat que superen àmpliament els 15.000 vehicles al dia i continuen sense convertir-se en autovies; o travessies de poblacions que superen els 20.000 vehicles/ dia i encara no s’ha fet la variant. Al superar fa més de 25 anys la ràtio de 4.000 vehicles al dia, haurien d’haver-se construït ja el segle passat. La neutralitat de l’Estat davant els criteris tecnicoeconòmics que s’han d’usar per a la prelació de les infraestructures és fonamental per optimitzar al màxim els insuficients recursos i per acabar amb els greuges comparatius.

Fem, doncs, un esforç d’inversió en el sector de la construcció, en aquells projectes que són capaços de tornar a la societat molt més del que s’ha invertit i ajudem a retirar de l’atur aquests 300.000 treballadors de Catalunya que tant han contribuït, en anys anteriors, que la nostra indústria sigui un dels pocs sectors catalans situats en les primeres posicions mundials.

Log in

feedback
x