cabecera noticias

"Un ús pervers?" Article de Joaquim Llansó, President de la CCOC, a Expansión 13-11-2014

El sector de la construcció és el que més ha patit en aquesta crisi, i ha experimentat una reducció de la licitació pública del 90%. Això ha comportat que el nombre d’empreses que participen a les licitacions hagi augmentat significativament i les baixes –descompte que l’empresa fa sobre l’import de licitació que fixen les administracións públiques (AP)– han arribat fins al 25,7%.

Quan una empresa contractista vol presentar una oferta a una licitació d’obra de les AP, els seus serveis tècnics calculen el cost de l’obra a executar i el comparen amb l’import de licitació previst i d’això surt una baixa d’estudi. Però de vegades les empreses no oferten això, sinó que han d’arribar a la baixa estadística de cada administració.

Aquesta diferencia entre la baixa d’estudi i la baixa estadística és el risc que ha de prendre el contractista per estar en el grup dels possibles adjudicataris. Les empreses, necessitades d’obra per a subsistir, augmenten aquest risc amb l’esperança d’evitar que aquest es materialitzi mercès a la seva experiència, capacitat de compra o imprecisions del projecte. En aquest marc, algunes AP toleren l’augment les baixes a les ofertes per així aconseguir un preu encara més baix. Això és el que denominem un ús pervers de la contractació publica. Per què? Perquè en aquests casos les AP saben perfectament que l’oferta que presenta l’empresa no cobreix el cost total de les obres. És lògic adjudicar obres sota cost sabent que això pot portar les empreses al concurs? I, si no ho saben, és lògic que una administració adjudiqui obres amb baixes superiors al 50% i no faci fora els seus equips tècnics per haver-se equivocat en un 50% en el cost de l’obra previst al projecte?

Algunes AP argumenten que la directiva europea de contractació pública diu que s’ha d’adjudicar al preu més barat, però això no és així; el que aquella diu és que s’ha d’adjudicar a l’oferta econòmicament més avantatjosa i que per això es poden valorar diversos criteris a més del preu; però, a més a més, la directiva també parla de baixes temeràries, que no es poden prendre en consideració i de la puntuació dels aspectes tècnics de les ofertes. No és més lògic adjudicar tot buscant l’equilibri entre la qualitat i el preu?

La nova directiva fins i tot preveu que les AP licitin amb preu fixat per elles i que les empreses ofertin millores tècniques i de qualitat. No és moment d’incentivar baixes i les AP haurien de ser conscients de les seves responsabilitats. Un estalvi inicial pot acabar amb un sobrecost final.

No és pervers aquest ús de la contractació pública?

Joaquim Llansó Nores

President de la Cambra de Contractistes de Catalunya

Log in

feedback
x