cabecera noticies

Clamor professional contra les licitacions “perverses”. La Vanguardia 25-2-2016

Professionals dels col·legis d’Arquitectes, Economistes, Enginyers Industrials i Enginyers de Camins, Canals i Ports critiquen la “perversitat” del sistema d’adjudicació d’obres públiques que l’Estat ha imposat a Catalunya i que prioritza les qüestions econòmiques sobre les tècniques. Els degans d’aquestes quatre cor­poracions de Catalunya van denunciar ahir aquesta situació en un altre comunicat, tan o més contundent que el que es va fer públic al desembre, quan van exigir “que la licitació del projecte de la Sagrera garanteixi la qualitat de l’estació i de l’entorn urbà”.

Les ofertes de les nou empreses licitadores han estat la gota que ha fet vessar el got. La mateixa Adif va establir un preu base d’adjudicació de 3.130.00 euros. Però totes van presentar projectes per sota d’aquesta xifra (fins a un 59,1% menys). Ho van fer així perquè, altrament, sabien que no tenien cap opció. Les qüestions econòmiques podien atorgar un màxim de 75 punts sobre 100, i les professionals, només 25. Passa el mateix en totes les obres (aeroports, ports, carreteres, instal·lacions ferroviàries) de l’ Estat a Catalunya.

Els degans Lluís Comerón (Arquitectes), Joan B. Casas (Economistes), Jordi Guix (Enginyers Industrials) i Oriol Altisench
(Enginyers de Camins, Canals i Ports) lamenten que l’ Estat hagi dilapidat sumes ingents en “obres absurdes i inútils, com algunes estacions de l’AVE” i ara vulgui
estalviar amb una peça clau de la Barcelona del futur. Aquest sistema, que confon “la millor oferta amb la més barata”, s’ha convertit en habitual. Els barems de l’ Estat, que “transforma les licitacions en subhastes encobertes”, contrasten amb els de la Generalitat, a través d’ Infrestructures.cat (hereva de GISA, Gestió d’Infraestructures SA), i els de l’Ajuntament de Barcelona, a través de Bimsa (Barcelona d’Infraestructures Municipals SA). Els criteris de tots dos organismes públics oscil·len
entre els 60 i els 65 punts per a les qüestions professionals, i els 40 i els 35 per a les econòmiques.

Els voltants del parc Central, envoltat d’obres inacabades, des de l’estació de l’AVE de Girona
Els voltants del parc Central, envoltat d’obres inacabades, des de l’estació de l’AVE de Girona (Pere Duran)

Tant la Generalitat com l’Ajuntament descarten totes les rebaixes que estiguin dos punts per
sota de la mitjana i les consideren temeràries, és a dir, amb reduccions de preu anormals i impracticables. L’ Estat, al contrari, eleva el llistó per a les baixes temeràries als deu punts per sota de la mitjana. Quan es critica aquesta laxitud, Foment torna la pilota i replica que si els litigants fan rebaixes és perquè poden.

Aquesta resposta defuig el fet que un concurs públic en què el valor determinant sigui “l’oferta més avantatjosa” obliga moltes empreses a un sobreesforç, i més amb la crisi actual, en què ha baixat tant la contractació. L’ Administració central va licitar durant el 2014 obres a Catalunya per valor de 15,7 milions d’euros, i només 9,6 milions el 2015.

Es treuen a concurs projectes, que realment són un servei, com si fossin productes. Si un fabricant decideix vendre una cadira, un cotxe o un bolígraf per sota del preu del mercat, és el seu problema. Però si l’ Administració contracta una obra sabent que ho fa per sota del preu que la mateixa Administració havia calculat, el problema és seu i, per tant, també de la ciutadania.

Aquest és l’argument que fan servir nombrosos professionals. No es tracta, diuen, d’escombrar cap a casa. O de negar la importància del preu. Però fins i tot les directives europees recalquen la importància de conjugar qualitat i quantitat en les obres públiques. Segons aquestes fonts, “si l’ Estat calcula que alguna cosa val tres milions hauria de vetllar perquè aquests tres milions es gastin de la millor manera, i no amb rebaixes que a la llarga puguin donar lloc a sobrecostos, retards i dilacions d’obres”.
 

 

feedback
x