També et pot interessar
La CCOC, finalista als Premios CNC 2026 a la categoria “Fomento del Acceso de la Mujer al Sector”
Tornar al llistat
La Cambra de Contractistes i Foment del Treball presenten l’informe sobre el dèficit acumulat d’inversió en infraestructures a Catalunya i reclamen una nova cultura inversora basada en la planificació, l’execució i el manteniment.
Barcelona, 4 de maig de 2026. La Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) i Foment del Treball han presentat l’informe El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025, que quantifica la bretxa acumulada d’inversió en infraestructures al país a partir de la licitació anual d’obra pública.
Segons l’estudi, el dèficit acumulat durant el període 2009-2025 arriba als 49.543 milions d’euros corrents, una xifra que, expressada en euros constants de 2025, s’eleva fins als 58.748 milions d’euros.
L’informe sobre el dèficit d’inversió en infraestructures és impulsat conjuntament per la CCOC i Foment del Treball des de l’any 2019 (amb dades de 2018) i es presenta anualment amb l’objectiu de fer seguiment de l’estat de la inversió pública a Catalunya.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha manifestat que “aquest dèficit d’inversió en infraestructures és alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable”. Per la seva banda, el president de la CCOC i vicepresident de Foment del Treball, Lluís Moreno, ha insistit en la necessitat de recuperar una autèntica cultura inversora i una millor execució pressupostària.
L’estudi utilitza la licitació anual d’obra pública com a indicador observable d’“activació contractual”, és a dir, del volum de projectes que entren efectivament en fase de contractació. Aquesta metodologia permet disposar d’una sèrie homogènia, sistemàtica i auditable sobre el ritme de posada en marxa dels projectes d’infraestructura.
Una bretxa sostinguda d’inversió
L’estudi pren com a referència una intensitat inversora del 2,2% del PIB, d’acord amb el valor observat a la Unió Europea sota una definició sectorial explícita d’infraestructura. A partir d’aquest llindar, es calcula per a cada exercici un objectiu anual d’inversió i es compara amb la licitació realment registrada a Catalunya.
Els resultats mostren que, després del nivell excepcional de 2009, quan la licitació va assolir els 5.737 milions d’euros, equivalents al 2,8% del PIB, Catalunya ha mantingut durant la major part del període uns nivells de licitació clarament inferiors al referent europeu.
L’any 2025, per exemple, la licitació prevista se situa en 3.990 milions d’euros, mentre que l’objectiu equivalent al 2,2% del PIB seria de 7.365 milions, fet que genera un dèficit anual de 3.375 milions d’euros.
La CCOC i Foment remarquen que el dèficit estimat no respon a un episodi conjuntural, sinó a una trajectòria prolongada de baixa activació contractual d’infraestructures. Entre 2011 i 2025, tots els exercicis presenten un saldo negatiu respecte del nivell de referència del 2,2% del PIB.
El problema no és només pressupostar, sinó executar
L’informe posa de manifest que la bretxa d’inversió és coherent amb altres indicadors de baixa execució pressupostària.
En el període analitzat, l’Administració General de l’Estat presenta a Catalunya un grau d’execució acumulat del 59,5%, amb 11.059 milions d’euros d’inversió no executada. La Generalitat registra un grau d’execució del 88,7%, amb una inversió no executada acumulada de 3.147 milions d’euros.
Aquesta debilitat és especialment visible en l’àmbit ferroviari. Entre 2010 i 2023, ADIF només va executar el 48,6% de la inversió pressupostada a Catalunya. Si s’agreguen ADIF i Renfe, el grau d’execució acumulat se situa en el 50,3%.
El 2023, la inversió executada per l’Estat a Catalunya va ser de 1.028 milions d’euros, equivalent al 9,3% del total regionalitzat, molt per sota del pes de Catalunya en el PIB espanyol (18,8%) i en població (16,5%).
Segons Lluís Moreno, “l’Estat, històricament, sempre ha estat qui ha tingut una execució més baixa dels pressupostos”, i ha expressat la seva preocupació per la manca de continuïtat i planificació inversora.
Infraestructures prioritàries pendents
La CCOC i Foment assenyalen que el dèficit acumulat no és una magnitud abstracta, sinó que es tradueix en una extensa cartera d’infraestructures pendents d’execució.
Entre les actuacions prioritàries destaquen:
Reforçar la governança del cicle inversor
La principal conclusió de l’informe és que el debat sobre infraestructures a Catalunya no es pot limitar al volum pressupostat en termes nominals.
La CCOC i Foment consideren imprescindible reforçar la governança de tot el cicle inversor: planificació pluriennal, maduració tècnica dels projectes, priorització estratègica, licitació sostinguda, execució efectiva i manteniment suficient del capital existent.
Ambdues entitats defensen que la inversió en infraestructures no s’ha de tractar com una despesa corrent, sinó com una inversió estratègica amb retorn econòmic, social i mediambiental. No invertir també té un cost: en competitivitat, productivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i qualitat de vida.
